Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.
Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.
El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.
Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.
Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.
Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.
Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.
La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.
Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.
Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.
