La presidenta de l’Assemblea va defensar el dret a la secessió com a resposta a la violació de drets fonamentals en l’Àgora sobre l’autodeterminació que es va celebrar a Barcelona i que va comptar amb la presència de Ralph Brunce, secretari general de la UNPO i Daneil Turp, president de l’IRAI.
Existeix el dret a la declaració unilateral d’independència? La resposta, emmarcada en el terreny de la interpretació, va ser un dels temes de debat a l’Àgora sobre dret a l’autodeterminació. Organitzada per l’Assemblea, en el marc del Pla de Drets Humans de Catalunya, el debat va tenir lloc dimarts, 25 de juny. Hi van participar Ralph Bunche, secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO); Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca per a l’Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI); i Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Paluzie va recordar que l’autodeterminació externa és un dret que esdevé quan l’estat al qual es pertany impedeix l’autodeterminació interna. La presidenta de l’Assemblea va assegurar que això està succeint, de manera molt clara, des de la sentència sobre l’Estatut l’any 2010. A més, va defensar el dret a la secessió com a resposta a la violació dels drets fonamentals d’un poble; fet que s’està veient a Catalunya amb el judici i els presos polítics. Així mateix, va llançar un missatge d’optimisme quan va recordar que, si bé l’objectiu de la repressió és forçar l’abandonament ciutadà de les seves aspiracions, al mateix temps fa que la causa de l’independentisme sigui més ben entesa arreu del món.
Al seu torn, Ralph Bunche va fer referència al dret a l’autodeterminació en les dues vessants reconegudes. D’una banda, l’autodeterminació externa, per la qual tot poble pot decidir com representar-se davant la comunitat Internacional. Un procés, però, pensat en un context de descolonització. De l’altra, hi ha l’autodeterminació interna, per la qual tot poble té dret a decidir sobre el seu propi desenvolupament econòmic, social i cultural en el marc d’un estat.
Bunche, citant el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, (signat i ratificat per Espanya), va recordar que és deure dels estats promoure el dret a l’autodeterminació dels pobles, però que no inclou el dret a la secessió unilateral. I aquí va arribar el punt de discrepància. Segons Daniel Turp, no hi ha, en efecte, cap norma internacional que doni cobertura legal a una secessió unilateral. Però tampoc n’hi ha cap que la prohibeixi. D’altra banda, les Nacions Unides no es pronuncien al respecte i, a més, hi ha l’antecedent de Kosovo, on el seu parlament va declarar la independència de forma unilateral el 17 de febrer de 2008 i aquesta es va fer efectiva. Turp també va recordar que el dret a l’autodeterminació pertany als pobles, no als estats, i va afegir que els partits estatals n’haurien de promocionar la seva pràctica.
Ambdós experts també van valorar la situació que viu Catalunya avui dia. Van trobar preocupant l’existència de presos polítics. I els van posar com a prova evident de la vulneració de drets humans que està cometent l’Estat espanyol. Així mateix, van lamentar el límit que suposa el marc constitucional espanyol per al creixement de Catalunya i van condemnar la criminalització de l’independentisme. Amb tot, es van reafirmar en la necessitat de desenvolupar el Pla de Drets Humans en el qual, des de fa mesos, treballen el Síndic de Greuges i l’Institut dels Drets Humans de Catalunya. Segons Bunche, el pla de Drets Humans del Govern espanyol és insuficient.