fbpx

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República recorreran la decisió de la Comissió Europea de rebutjar la ICE presentada

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per l’Assemblea i el Consell pretén demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La decisió es recorrerà al Tribunal de Justícia de la unió Europea (TJUE).

La Comissió europea ha decidit rebutjar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. Les dues entitats consideren que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals, per això demanen a la Comissió que activi els mecanismes de vigilància dels riscos sistemics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya, vigilància de la qual és directament responsable. Sense perjudici que això pugui acabar desembocant en l’activació de l’article 7 del TUE contra l’Estat espanyol, per vulneració de drets fonamentals.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que aquestes matèries queden fora de les seves competències. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea. I malgrat que era previsible, aquest rebuig obre la via per a recórrer aquesta decisió davant el TJUE, a Luxemburg.

Val a dir, però, que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.

Malgrat preveure el rebuig, l’Assemblea i el Consell per la República lamentem profundament aquesta decisió. La comissió, en funcions, ha assumit unes competències que el principi de prudència li impedia assumir, especialment tenint en compte que la base de la desestimació és clarament incorrecta.

De fet, considerem que aquestes iniciatives són instruments de participació dels ciutadans de la UE, però que, paradoxalment, generen preocupació als organismes europeus. Un cop més, doncs, s’haurà d’accedir als mecanismes judicials i legals internacionals per assegurar els drets dels ciutadans catalans i europeus.