fbpx

Elisenda Paluzie visita el Parlament Europeu per denunciar la vulneració de drets humans a l’Estat espanyol

Visita institucional de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, avui a Brussel·les. Aquest matí ha participat en una conferència al Parlament Europeu, que ha portat per títol “The right to self-determination: finding ways to advance within the EU framework”, organitzada per eurodiputats catalans i bascos, i amb la col·laboració de la UNPO, el grup parlamentari europeu d’Els Verds/EFA, l’Alde, l’European United Left, i la plataforma EU-Catalonia Dialogue Platform.

A més de Paluzie, hi han participat diversos eurodiputats, com Josep-Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ana Miranda i Izaskun Bilbao, Ivo Vajgl, Mario Brghezio i Jill Evans.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana ha afirmat que si l’Estat espanyol no reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya està vulnerant i violant de manera “flagrant” els tractats internacionals ratificats per ells mateixos.

Convertir un dret en un crim
Paluzie ha recordat que els referèndums han estat el mecanisme per l’exercici de l’autodeterminació, i que en el cas català, l’Estat espanyol ha exercit la força contra la població civil que intentava exercir aquest dret, violant clarament drets del Pacte Internacional de drets civils i polítics, que contemplen el dret a la llibertat d’expressió, a l’associació i a la participació en afers públics.

Però a més, ha recordat Paluzie, l’Estat ha anat “un pas més enllà” amb l’empresonament de dirigents polítics i d’associacions de la societat civil, acusant-los de “crims inventats”, com el de rebel·lió, per haver ajudat a preparar un referèndum que, si l’Estat espanyol respectés les seves obligacions constitucionals i internacionals, hauria d’haver estat reconegut com a “completament legal” i legítim, i no pas acabar convertint un dret en un crim, com han fet.

Per acabar, Paluzie ha fet una crida a la Unió Europea perquè busqui una resposta coherent al dret d’autodeterminació: si als anys 90 es va donar resposta amb la independència dels països bàltics, avui Catalunya només troba silenci davant la “violació” de drets humans perpetuada per l’Estat espanyol.