Més d’1.800.000 persones, segons fonts oficials, van omplir el cor de Barcelona en una immensa demostració de força per a fer inevitable el 9-N. Les personses participants van formar un mosaic senyera i una gran V de Votar, de Voluntat i de Victòria, i van omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. La mobilització s’emmarcava en la campanya unitària «Ara és l’hora», formada per l’Assemblea i Òmnium Cultural per tal de guanyar la consulta.
Historia
Tres mesos després de la Via Catalana, el Govern i la majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar l’acord sobre la data i la pregunta per a celebrar el 9 de novembre de 2014 la consulta sobre la independència de Catalunya.
Descàrregues
- 11351298165_133e99894f_c (127 kB)
07.05.2020
L’Assemblea va organitzar una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que ressegueia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per a reclamar la independència. Va ser el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via. A la capacitat de mobilització de l’any anterior s’hi afegia la capacitat logística i organitzativa per a assegurar la presència de gent en tots els trams de la cadena. En el seu discurs, Forcadell va reclamar a les institucions que convoquessin “la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps”.
La històrica manifestació de l’Onze de Setembre va modificar el mapa polític català i va desembocar en unes eleccions anticipades. El 25-N va suposar el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.
Descàrregues
- 7995721495_62c1ed37a5_c (389 kB)
07.05.2020
Sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», una marea humana va omplir Barcelona en la manifestació més multitudinària de la història del país. L’aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre una delegació de l’Assemblea, que demanava «que s’iniciés el procés de secessió de l’Estat espanyol». La mobilització suposava la culminació de la Marxa cap a la Independència, que va arrencar el 30 de juny i va omplir l’estiu d’actes arreu del territori.
Les sòcies i socis van escollir la direcció de l’Assemblea que havia d’encapçalar l’entitat durant un any i s’encarregaria de fer complir el full de ruta aprovat. Carme Forcadell, la més votada, es va convertir el 22 d’abril en presidenta de l’Assemblea.
Descàrregues
- 7539402890_53705ce955_c (143 kB)
07.05.2020
El Palau Sant Jordi va ser l’escenari del naixement de l’Assemblea. Després d’un any d’extensió al territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent de l’Assemblea. L’objectiu era unir l’independentisme des de la societat civil. El full de ruta que es va aprovar preveia de celebrar la Marxa cap a la Independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre.
Descàrregues
- img-hist-1O2018 (122 kB)
16.01.2018
- img-hist-9N2014 (7 MB)
16.01.2018
- img-historia-2012 (608 kB)
16.01.2018
- img-hist-11S2012 (2 MB)
16.01.2018
- img-hist-11S2013 (3 MB)
16.01.2018
- img-hist-11S2014 (7 MB)
16.01.2018
- img-hist-11S2015 (8 MB)
16.01.2018
- img-hist-11S2016 (3 MB)
16.01.2018
- img-hist-11S2017 (9 MB)
16.01.2018
En aquesta data, 1.300 persones celebren al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l’Estat Propi, fruit del treball per a configurar una entitat transversal i apartidista que fos hereva del moviment de les consultes populars sobre la independència. La Conferència nomena una direcció provisional que s’encarregués de constituir i fer créixer l’Assemblea Nacional Catalana en el termini d’un any.
Descàrregues
- 7455506096_64727675eb_o (59 kB)
07.05.2020