2019
Marxes per la llibertat
Un cop es va fer pública la sentència del judici de l’1 d’Octubre, van sortir cinc columnes de gent des de diferents punts de Catalunya (Berga, Girona, Tarragona, Tàrrega i Vic). Durant tres dies, milers de persones van fer marxa a peu fins a Barcelona. Divendres a la tarda es va fer una gran manifestació en protesta per la sentència judicial.
Objectiu Independència
Centenars de milers de persones van sortir al carrer per demanar la independència de Catalunya. Amb el lema “Objectiu Independència”, l’Assemblea demanava unitat als partits polítics i que tornessin a centrar els seus esforços a assolir la independència de Catalunya.
Història a Estrasburg
Milers de persones es van desplaçar cap a Estrasburg per exigir a l’Estat espanyol que complís la resolució del grup de treball de detencions arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i per reclamar al Parlament europeu que no permetés l’exclusió dels eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín.
Victòria històrica a la Cambra de Comerç de Barcelona
La candidatura Cambres: Eines de País, impulsada per l’Assemblea, va guanyar les eleccions a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Un resultat històric que va tornar a demostrar que quan la societat s’organitza, també l’empresariat, s’assoleixen els objectius.
Gran manifestació independentista a Madrid
120.000 persones es van manifestar a la primera gran manifestació a favor del dret a l’autodeterminació a Madrid, la capital de l’Estat espanyol. Una manifestació històrica que va tenir lloc sota el lema “La autodeterminación no es delito. Democracia es decidir”.
2018
Un any després
Un any després del referèndum d’autodeterminació, milers de persones van sortir als carrers de Barcelona per demanar que s’implementés el mandat de l’1 d’Octubre de 2017. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va demanar als partits polítics independentistes, passar de la retòrica als fets.
Fem la República Catalana
Després del referèndum de l’1 d’Octubre, la declaració d’independència al Parlament de Catalunya i l’empresonament de líders de la societat civil i de membres del Parlament i del Govern, un milió de persones es van manifestar per demanar la República catalana. La societat civil va omplir els carrers de Barcelona sota el lema “Fem la República Catalana”.
Eleccions Secretariat Nacional
Les sòcies i els socis de l’Assemblea van votar les 77 secretàries i secretaris nacionals. Posteriorment, el 24 de març, el nou Secretariat Nacional va escollir Elisenda Paluzie com a presidenta de l’Assemblea i Pep Cruanyes com a vicepresident.
2017
Referèndum
Després d’una campanya que va mobilitzar centenars de milers de persones a tot el món, milers de voluntàries i voluntaris i simpatitzants de l’Assemblea van vetllar urnes i col·legis i van estar a primera línia de xoc quan la policia va intentar acabar amb el referèndum. No ho van aconseguir, i una gran festa a Plaça Catalunya va celebrar la victòria incontestable del Sí.
La Diada del Sí
La campanya del referèndum va ser la més intensa de la restauració democràtica, i l’11 de setembre en va ser la gran festa de llançament. Més d’un milió de persones van omplir el centre de Barcelona i van emocionar-se amb un minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils.
Referèndum és democràcia
Amb l’anunci de la data i la pregunta del referèndum, les entitats es van mobilitzar massivament per fer saber al món que els catalans votaríem “encara que l’Estat espanyol no ho vulgui”, com va dir Pep Guardiola en un electritzant acte a Montjuïc.
2016
A punt per a la República Catalana de tothom
L’Onze de setembre de 2016 va marcar l’inici d’una nova etapa amb la mobilització a cinc punts del territori (Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona) que mostrava al món país que bategava a punt per esdevenir un nou estat. És la Diada on ens vàrem sentir legitimats, després de les eleccions del 27-S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història.
Acord de govern
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 i d’un procés de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, en què les entitats sobiranistes com l’Assemblea vetllaven per l’entesa, el dissabte 9 de gener es va anunicar l’acord entre ambdues formacions. Aquest acord va fer que l’endemà, el diumenge 10 de gener (just un dia abans de la data límit legal per a elegir president) l’alcalde de Girona i diputat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, fos investit 130è president de la Generalitat en la primera votació. D’aquesta manera, Catalunya engegava el procés cap a la creació de la República Catalana.
2015
El Parlament de Catalunya anuncia d’una manera solemne la Declaració d’inici del procés de creació de l’Estat català en forma de república
El Parlament va aprovar la resolució dels grups parlamentaris Junts pel Sí i la CUP, a través de la qual la cambra catalana va declarar «l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república». Un dels punts destacats del text aprovat era el que avisa que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no es podien supeditar a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol ni, en particular, del Tribunal Constitucional. La resolució també establia l’obertura d’un procés constituent «no subordinat» i detallava els temes amb què el futur Govern havia de complir només la legislació catalana.
Guanya la independència
Les forces amb un programa clarament independentista (Junts pel Sí i la CUP) van aconseguir, amb una participació històrica, la majoria absoluta en sumar setanta-dos diputats i un 48 % dels vots contra el 39 % dels vots obtinguts per partits clarament alineats amb el no a la independència. Aquest va ser un clar mandat democràtic per a iniciar el procés de construcció de la República Catalana.
Omplir la independència de contingut
Amb la Via Lliure a la República Catalana, una marea humana va omplir l’avinguda Meridiana fins a les portes del Parlament. La mobilització es va dividir en deu eixos relatius als valors sobre els quals s’havia de fomentar el nou país que calia construir, com la regeneració democràtica o l’equilibri territorial, i va convertir definitivament en plebiscitàries les eleccions del 27-S.
Relleu a la presidència de l’entitat
Jordi Sànchez va rellevar Carme Forcadell en la presidència de l’Assemblea en ser escollit pels membres del Secretariat després de la votació de les sòcies i socis, segons estipulen els estatuts de l’entitat.
2014
Acte de sobirania
2.305.290 persones van desafiar les amenaces i el discurs de la por de l’Estat espanyol i van participar democràticament en la consulta sobre la independència. Més d’un 80% van votar a favor d’un estat independent. El 9-N va esdevenir històric; però, malgrat tot, continuava mancant un mandat democràtic clar a favor de la independència. Davant la impossibilitat de dur a terme un referèndum pactat, només quedava la via de les eleccions plebiscitàries.
La gran V
Més d’1.800.000 persones, segons fonts oficials, van omplir el cor de Barcelona en una immensa demostració de força per a fer inevitable el 9-N. Les personses participants van formar un mosaic senyera i una gran V de Votar, de Voluntat i de Victòria, i van omplir la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. La mobilització s’emmarcava en la campanya unitària «Ara és l’hora», formada per l’Assemblea i Òmnium Cultural per tal de guanyar la consulta.
2013
Acord pel 9-N
Tres mesos després de la Via Catalana, el Govern i la majoria parlamentària formada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar l’acord sobre la data i la pregunta per a celebrar el 9 de novembre de 2014 la consulta sobre la independència de Catalunya.
