Dos anys després dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 víctimes mortals i més de 100 ferits, ni el govern d’Espanya, ni el Congreso de los Diputados han volgut donar informació sobre la investigació d’uns fets que cada dia generen més interrogants en relació a si s’haurien pogut evitar i, especialment, al motiu pel qual van tenir lloc. El Parlament de Catalunya té oberta una Comissió que encara treballa en l’aclariment dels fets. Tot i ser-hi citats, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Igancio Zoido, Alfonso Dastis, José Manuel García-Margallo i Enric Millo, s’han negat a comparèixer davant d’aquesta Comissió.
A principis de juliol del 2017, l’exministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegura que l’Estat “no pot tolerar cap acte de desobediència”, referint-se al referèndum d’autodeterminació previst per a l’1 d’octubre d’aquell any, i en la mateixa compareixença diu que “a mitjans d’agost passaran coses a Catalunya”. El 17 d’agost hi va haver el primer atemptat a les Rambles de Barcelona i l’endemà a Cambrils. Els Mossos van desactivar la cèl·lula gihadista de 12 terroristes en 72 hores. En aquests moments, fa 2 anys que el conseller d’Interior que tenia la responsabilitat de la policia catalana és en presó preventiva per l’organització del referèndum. El major dels Mossos d’Esquadra que va comandar l’operatiu des de la policia catalana va ser cessat l’endemà de l’aplicació del 155 i està pendent de judici, imputat per rebel·lió. El cap del Govern de Catalunya, MHP Carles Puigdemont, és a l’exili, després que s’anunciés la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. I la resta de membres del Govern català que van estar al capdavant de la gestió de la tragèdia són a la presó, a l’exili o es troben en llibertat provisional pendents de sentència. Tots pel referèndum de l’1 d’octubre.
Un dels fets que va posar en evidència la tragèdia va ser la necessitat que el cos dels Mossos d’Esquadra formés part del sistema d’informació policial europea, l’EUROPOL. Pocs dies després de l’atemptat, el govern espanyol va dir que al mes de setembre del 2017 els Mossos s’hi integrarien, de la mateixa manera que hi està el cos de l’Erxantxa, la policia basca. A dia d’avui el cos de Mossos encara no forma part de l’EUROPOL, perquè el govern espanyol li nega l’entrada.
Ara l’exministre José Manuel García-Margallo ha dit “España no se retirará nunca pacíficamente de Catalunya”. Però no ha aclarit exactament fins on estan disposats a arribar.
Dos anys després, encara ens veiem en la necessitat d’exigir respostes:
- Per què el cos de Mossos d’Esquadra encara no forma part de l’EUROPOL?
- Per què la informació va surant a través del periodisme d’investigació i no pas a través dels responsables de seguretat de la població?
- Com pot ser que un confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), amb qui van parlar fins al dia anterior, organitzi uns atemptats i el CNI no en tingui cap indici?
- Per què l’exministre García-Margallo va anunciar que a mitjans d’agost passarien coses a Catalunya en un moment que hi havia una cacera policial per les paperetes, les urnes i tota la preparació de l’1 d’octubre?
Possiblement, fins que no tinguem el nostre propi servei d’intel·ligència no tindrem les respostes i només el tindrem amb la independència. I només amb la independència els mossos podran treballar formant part de l’EUROPOL.
Volem respostes, volem seguretat. Ens cal la independència.
