L’Assemblea mostra el rebuig a la sentència del Suprem que ha condemnat drets fonamentals i, en un acte amb secretaris i exsecretaris, fa una crida a mobilitzar-se, a sortir al carrer i a exercir els drets fonamentals.
Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.
“La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”, ha assegurat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha reiterat que l’Estat ha hagut de recórrer a un relat fals per condemnar els presos. L’objectiu de la sentència és polític, segons Paluzie, com també el de la repressió, que pretén “criminalitzar” un moviment “pacífic i democràtic” perquè, així, s’abandoni la lluita. Lluny daixò, Paluzie s’ha refermat en la independència com a objectiu, i ha fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi, surti al carrer, participi de les mobilitzacions i exercici els drets fonamentals que vol criminalitzar la sentència.
No és una situació democràtica
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha recordat que l’Estat va despenalitzar la convocatòria del referèndum, i que aquesta sentència posa en evidència que no és una situació democràtica. La sentència, ha dit, penalitza el referèndum, les resolucions parlamentàries, les manifestacions, i les converteix en delictives, així com la resistència pacifica.
Aquests sentencia demostra, per Cruanyes, la persecució dels diversos poders de l’Estat: la fiscalia, la judicatura i el poder executiu, trencant qualsevols separació de poders. Per Cruanyes, s’ha arribat a un punt en què les grans manifestacions, quan persegueixen o defensen idees que estan considerades impròpies i incòmodes per l’Estat, esdevenen una justificació de la criminalització.
Agustí Alcoberro, que en el moment de l’empresonament de Jordi Sànchez era vicepresident de l’entitat, ha reivindicat el lloc on s’ha fet la roda de premsa, amb una forta càrrega simbòlica, perquè va ser al CCCB on l’Assemblea, Òmnium Cultural i l’AMI es van conjurar el maig del 2017 a fer possible el referèndum d’autodeterminació. A més, Alcoberro ha reivindicat dues idees: aquest procés és irreversible, sense marxa enrere; i la justícia espanyola es mou sota els principis de la unitat de la pàtria.
Irene Martín, que va ser secretària nacional durant el mandat de Carme Forcadell, ha descrit (consulteu el text aquí: Paraules Irene Martín) la sentència com un acte de “venjança i de càstig” per haver estat presidenta de l’Assemblea i haver permès el debat al Parlament. I Jordi VIlarassau, que va ser membre del secretariat durant el primer mandat de Jordi Sànchez, ha llegit una carta de l’expresident de l’entitat en què ha demanat recuperar l’esperit de l’1-O i persistir en la lluita noviolenta per guanyar el dret a l’autodeterminació. Es pot consultar el tex aquí: Paraules Jordi Vilarassau.
