fbpx

La llum de la llibertat trenca fronteres amb la Via Pirinenca

Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, ha qualificat l’acció com “un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles i contra les fronteres imposades.”

Aquest dissabte, 2 de juliol, s’ha dut a terme l’acció artística i reivindicativa més gran d’Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb més de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya. L’acte central de la Via, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donar el tret de sortida a l’acció d’il·luminació simultània al llarg de tots els Pirineus. Podeu recuperar el directe de l’acte aquí.

De fet, la Via ha arribat fins a les Illes Balears, on també s’han il·luminat cims de la mà de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simultània a la Via s’ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven els Pirineus per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s’ha dut a terme gràcies també a la col·laboració d’Òmnium Cultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida.

L’acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.

L’encarregat de començar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca “és l’obra d’art més gran mai feta”, i que “la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir”. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que “cal revifar la flama de l’independentisme, i avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor “el compromís, la complicitat i la cooperació” per dur a terme un repte de tals proporcions, “l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa”. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca “és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats”.

Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que “quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, i ha insistit que Gure reclama que “les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, els Pirineus no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català”.

Dídac Amat d’Òmnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de “seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l’autodeterminació dels nostres ciutadans i ciutadanes.”

La Via Pirinenca s’ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, s’ha explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.

Descàrregues