El Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit, en el Ple del 30 d’octubre, el recurs d’empara que l’Assemblea va impulsar el passat 15 d’octubre per denunciar la vulneració de drets fonamentals dels electors que causa la suspensió dels diputats del Parlament processats, sorgida de la interlocutòria del 30 de juliol del 2018 de la sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem, que, així mateix, confirmava la interlocutòria del 9 de juliol dictada pel magistrat instructor de la Sala Penal.
Segons ha informat el TC, el Ple del tribunal ha decidit per unanimitat acceptar a tràmit el recurs d’empara, ja que l’assumpte té una “especial transcendència” perquè “planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina del tribunal”, segons ha informat en una nota informativa aquest matí.
Un recurs coral
El recurs va ser presentat per una trentena de personalitats de la vida pública catalana, entre els quals escriptors, advocats, arquitectes, cuiners… D’entre els noms més destacats, sobresurt el del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’escriptor, Jaume Cabré. També van presentar el recurs el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan-Domènec Ros, l’exdegà del Col·legi d’Advocats Josep Maria Antràs, la cuinera Ada Parellada, el Premi Nacional de Recerca 2018 Roderic Guigó, així com la presidenta i el vicepresident de l’ANC i altres membres del seu Secretariat Nacional.
Aquest recurs és un pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’empara al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Allà, s’hi cercaran mesures cautelars per la vulneració de drets polítics, amb la voluntat que es pronunciïn com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.
El fet que en el recurs d’empara presentat al TC s’hagin demanat mesures cautelars, obliga al TC a prendre un posicionament més ràpid. Si el TC denega les mesures cautelars es podrà ja interposar recurs directament al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en un procediment que es coneix com a Legal Mass Action.
En cas d’èxit de les sol·licituds de mesures provisionals amb pronunciament favorable al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, l’acció pot ajudar a pressionar significativament el govern espanyol i el poder judicial i legitimaria al Parlament de Catalunya si decidís no executar la polèmica interlocutòria del jutge LLarena de suspensió dels diputats.
Finalment, aquesta acció forma part d’una estratègia més global en què l’ANC impulsa la denúncia de la vulneració de drets civils i polítics per part de les institucions espanyoles davant els organismes internacionals, i que reforça la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya.
